“El primer dia que vaig conèixer Jean Leon em va deixar 5.000 pessetes de propina”

0 No tags 0

El primer dia que el Santi Amigó, propietari del restaurant Cal Xim de Sant Pau d’Ordal, va conèixer a Jean leon es va adonar que tenia al seu davant a una persona especial. Van encaixar. Els apassionava el món de la restauració i el vi. Parlaven el mateix idioma. Actualment conserva una botella de Vinya La Scala Cabernet Sauvignon Gran Reserva del 1977 firmada per Jean Leon. Li va fer una promesa que al final no es va complir…

Quan vas conèixer Jean Leon?

L’any exacte no el recordo. M’imagino que cap a finals dels setanta. Feia poc que havíem obert el restaurant. El que sí que recordo perfectament és el primer dia que el vaig veure. Portava un mocador de seda blanc i unes sabates molt brillants.

No passava desapercebut…

Gens! Aquell dia hi havia molta gent al restaurant. Va venir amb el seu nebot i des del primer moment que el vaig veure em va cridar l’atenció. Els vaig atendre personalment. Recordo que em va deixar 5 mil pessetes de propina!

5 mil? Però quan valia el dinar?

Menys de la meitat! Pensava que s’equivocava. Jo no ho vaig acceptar però va insistir tant que al final em va posar el bitllet a la butxaca.

Una bona targeta de presentació…

Sí, a part d’aquesta anècdota, de seguida ens vam entendre. Era una persona que si veia que la seguies (intel·lectualment parlant), et parlava.

Li vas servir Jean Leon el primer dia?

Sí. Em va demanar si tenia algun vi blanc i li vaig servir una botella de Vinya Gigi Chardonnay.

Potser en aquest moment et vas guanyar la propina…

Pot ser (somriu). Jo no sabia que ell era el propietari de la bodega però el tenia vist de la zona.

Us visitava amb freqüència?

Sempre que era pel Penedès venia a dinar a Cal Xim. A Barcelona anava al Via Veneto i al Botafumeiro. Tenia molt clar on anar a dinar.  

Com era el tracte amb ell?

Era sec i intel·ligent. Un tracte molt professional. La relació amb ell sempre era molt agradable.

Era una relació d’amistat?

No, de client i responsable de sala del restaurant. Parlàvem el mateix idioma. Ens assemblàvem especialment perquè als dos ens agradava el món de la restauració. En aquella època ja tenia obert el restaurant “La Scala” a Los Ángeles i sempre em deia que em fitxaria. Érem bastant iguals. Ens agradaven les mateixes coses: menjar, beure, les dones…

Què era el que més li agradava de Cal Xim?

Li encantava el conill i sempre volia que li portéssim tots els plats de cop. Volia veure la taula plena.

I el vi, el seu?

Sí, normalment sí. En aquella època no hi havia massa alternatives.

I un dia et va firmar una de les seves botelles de Vinya La Scala Cabernet Sauvignon Gran Reserva… Explica’ns la història…

Sí, era la botella de l’anyada de 1977. Me la va firmar l’any 1998. Jean Leon ja estava malalt. Jo no ho sabia però se li notava. Em va dir que si al cap d’un any tornava i ens la podíem beure junts, me’n pagaria 150 mil pessetes.

Al final no va tornar…

No. Ja sabia que li quedava molt poc temps de vida. La conservo juntament amb altres anyades de Jean Leon. Les guardem amb molt amor i mai les obriré.

Com el definires amb una paraula?

Una persona molt perspicaç. Hi ha gent que quan entra al restaurant ja els hi veus una aura que fa que els miris, que els hi prestis atenció. Persones que omplen el menjador.

Què en pensen del llegat que ha deixat?

Ha deixat uns grans vins. Especialment el cabernet i el chardonnay. A més, la família Torres ho ha sabut conservar molt bé.

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *