“El secret del lideratge rau en l’adaptabilitat i en la humilitat”

0 No tags 1

Xavi Escales acaba de llançar al mercat el seu primer llibre “Les persones primer”. Apassionat de l’esport i de la gent a la qual li brillen els ulls, des de 2006 treballa a Asics. Va començar com a director comercial i, des de fa 3 anys, és Country Manager per a Espanya i Portugal de la coneguda firma esportiva.

La història d’Asics a Espanya ha estat una història de superació d’un equip de gent amb valors. És un convençut defensor de la gestió empresarial centrada en el balanç perfecte entre l’exigència i la cura de les persones.

Abans de la teva arribada, Asics estava posicionada com la 18a. marca esportiva a Espanya. Ara és la 3a. Com s’aconsegueix aquesta fita?

Ha estat un esforç compartit. Encara que tothom em reconeix com la cara visible d’aquest èxit, la realitat és que ha estat el triomf d’un equip. Tot i que, més enllà dels èxits, el més important és tot el que ens queda per davant. A Asics estem sempre en el camí, mai hem arribat al nostre objectiu. Sempre pensem en l’any següent.

La teva filosofia empresarial es basa en el concepte que les persones són el primer, el teu cada vegada més conegut i compartit lema # AlwaysPeopleFirst … En què consisteix aquest concepte?

Ha estat un aprenentatge. Fa onze anys pensava que tot depenia de mi, que jo era el que podia fer que l’empresa creixés i que, liderant amb exigència i amb enfocament, s’anaven a aconseguir les coses. A poc a poc, m’he anat adonant que la gent és qui aconsegueix les coses. Al final és impossible que tu estiguis visitant a tots els teus clients, és impossible que atenguis totes les teves trucades, és impossible que controlis totes les factures …

Has de preguntar-te què passa quan tu no estàs davant. Com està treballant el teu equip? Com ​​s’impliquen? Realment ells volen córrer aquesta última milla? Aquest corrent o estratègia que nosaltres en diem #AlwaysPeopleFirst és centrar-se en les persones. Ells són els que fan que les coses passin. I ells són els que tenen el timó per fer que les coses vagin bé.

Quan vas començar amb aquest clam AlwaysPeopleFirst? Recordes el primer dia que se’t va passar pel cap?

Els valors del senyor Onitsuka, el fundador d’Asics, van molt encaminats en aquest sentit. De fet, Asics és l’acrònim d’Anima Sana In Corpore Sano. Per tant, nosaltres tenim els valors de la companyia molt presents i el que vam fer a Asics Iberia va ser una interpretació d’aquests valors. Especialment ens enfoquem en la gent que treballa amb nosaltres. El senyor Onitsuka buscava que, després de la segona Guerra Mundial, el poble del Japó descobrís, a través de l’esport, els valors del sacrifici i l’esforç i estigués millor anímica i físicament.

El que volíem era tractar molt bé als nostres empleats perquè fossin capaços de transmetre aquests valors als nostres clients. Vàrem començar a posar a la gent en el centre de la nostra estratègia i a invertir en els empleats. Vam posar un gimnàs, un entrenador, un fisio … Després van venir les psicòlogues coach per ajudar en temes personals i professionals.

Quins passos són necessaris per aplicar aquesta filosofia?

Per a mi el més important són els valors i ser bona persona. Si un líder d’una organització veu el seu equip com un mitjà, serà impossible que pugui aplicar aquesta filosofia. Si el líder de l’organització té valors, se’ls creu i se’ls aplica, la gent el seguirà.

Creus que és aplicable a qualsevol empresa?

A qualsevol que vulgui fer l’esforç d’aplicar-lo. Per a algú amb responsabilitat a una empresa és molt més fàcil fer dos crits i acabar una discussió. El més complicat és escoltar amb empatia, entendre la problemàtica personal i professional de la gent que treballa amb tu.

Quin és el secret del lideratge?

L’adaptabilitat i la humilitat. L’adaptabilitat perquè l’entorn està canviant constantment. El que vam estudiar a la universitat -en el meu cas, fa 20 anys- avui en dia és ja de difícil aplicabilitat. Cada dia t’has d’estar renovant. També crec que cal ser molt humil. Ja comencem a tenir una edat on l’experiència juga al nostre favor i, de vegades, oblidem que la gent jove té molt per aportar. En moltes coses són més ràpids, tenen més coneixements en noves tecnologies i, per tant, ells sabran si tu estàs a l’última o no. Aquest balanç entre ser humil i tenir ganes constants de voler aprendre i evolucionar són imprescindibles.

Parla’ns una mica del fracàs, com ho enfoques? Quin és el camí més ràpid per tornar-se a aixecar?

El més important és acceptar-ho el més ràpid possible, reconèixer que t’has equivocat, avaluar els danys i, sobretot, aprendre dels errors.

Creus que només amb emoció i incentius es pot liderar a un equip?

Sí i no. Sí que es pot liderar a un equip amb emoció i incentius, però si el que vols és tenir millors resultats que els de la teva competència, el que necessites és arribar al cor dels teus equips. La gent, i cada vegada més, no només treballa per un incentiu, per un purpose. El que vol és fer alguna cosa en el que sentin que formen part d’això. I ho sentin des de dins.

Com aconseguir arribar al cor de l’empleat?

Dins el model #AlwaysPeopleFirst hi ha tres pilars diferenciats:

El primer té a veure amb l’activitat física. Està demostrat que si la gent fa activitat física se sent millor, és més resilient i té una tolerància més alta a l’estrès. El segon té a veure amb l’equilibri emocional. A Asics facilitem, a través d’psicòlogues coach o classes de ioga, que la gent pugui trobar aquest moment de desconnexió i es pugui trobar millor personalment. Finalment, el tercer pilar, és l’alimentació. Recomanem beure, com a mínim un litre i mig d’aigua al dia. S’ha demostrat científicament que, si beus aquesta quantitat d’aigua, el teu rendiment cognitiu augmenta.

Què és el que més valores d’un empleat? I d’un equip?

D’un empleat, els valors i que sigui bona persona. Si no hi ha això és molt difícil que pugui existir confiança. Òbviament que sigui treballador, responsable i, finalment, que li brillin els ulls, que gaudeixi i posi passió en el seu treball.
D’un equip el que valoro és que la gent posi l’èxit seus companys per davant del seu.

Quin és el principal repte que tens en la teva vida?

A la meva vida personal, encaixar els horaris frenètics i el ritme de vida de treball a casa. Quan la gent em pregunta quina és la clau del teu èxit sempre acostumo a dir que a nivell professional ha estat envoltar-me d’un gran equip i a nivell personal haver trobat a la meva dona.

Què els diries a aquells que consideren que cuidar l’alimentació, la forma física o l’equilibri mental d’un equip són nimietats?

Els dic que estan tenint un problema i que no s’han adonat encara i que, probablement, la seva competència s’està aprofitant d’això. Quan els nostres col·laboradors parlin amb altres col·legues i vegin que en altres empreses poden gestionar millor la seva vida personal i professional perquè els posen facilitats per a això, les empreses tindran un problema per retenir aquest talent.

En un entorn professional amb una retenció del talent cada vegada inferior, quines són les claus per retenir i fidelitzar els empleats?

Quan em parlen d’empleats, veig persones. A Asics tenim un Open Space on hi ha free seating i la gent tria on es vol seure i amb qui es vol relacionar. Per a ells cada dia és diferent. L’ambient és fonamental. També és crucial donar reptes constants al teu equip. Per a les noves generacions és crucial tenir, cada dia, algun al·licient. Cal crear aquestes ànsies de superació en els equips.

Què va succeir abans a Asics, els resultats o la cura dels empleats?

Sens dubte, els resultats van venir una miqueta més tard. Algú em va dir una vegada, que tot el bo a la vida porta un temps. Per graduar-te a la Universitat, necessites 4 anys; per construir una llar has d’esperar, almenys, un parell d’anys; per tenir un fill et caldran 9 mesos …

Cal entendre que, per arribar al cor, has d’esperar. Necessites demostrar que la gent t’importa de veritat. Per tant, si algú busca resultats a curt termini, #AlwaysPeopleFirst no és el millor model.

L’exigència màxima i cura de l’empleat, ¿són compatibles?

Per descomptat. Cap empleat vol resultats mediocres. A tots ens agrada assolir fites difícils perquè la satisfacció d’una cosa molt difícil és incomparable a la satisfacció que s’aconsegueix quan saps que això ho podria aconseguir qualsevol.

Podries dir tres característiques que han de tenir els responsables de gestió d’equips?

La primera és, sens dubte, tenir valors. Si un líder no és bona persona, el seu equip ho notarà i no s’implicarà en el seu projecte.

La segona, tenir focus. En els temps en què vivim, de constant canvi, és difícil mantenir el rumb i és important tenir un líder que marqui el ritme.

La tercera, les habilitats interpersonals. Cada vegada més, els equips són de generacions més dispars i d’orígens més diferents. És molt important que els líders de les organitzacions puguin tenir empatia amb persones molt diferents.

Al llibre fas un símil sobre els dies de sol i els dies de pluja, com apliques aquesta filosofia a l’empresa?

Això sorgeix d’un viatge que vam fer a Croàcia on ens van donar el premi a la millor subsidiària de tot EMEA (Europe Middle East i Àfrica). L’equip va tornar entusiasmat. Ens havien donat el major reconeixement que ens podien donar. Quan tot va bé l’únic que pot passar és que vagi una mica pitjor. I després que vagi una mica pitjor, que vagin bastant pitjor. Llavors, els vaig dir: “Nois, avui fa molt de sol, però és important posar-se ulleres de sol perquè a vegades si t’embadaleixes mirant al sol et pots cremar els ulls.”

Recordo que, quan vam tornar a Espanya, vam començar la temporada de vendes i va ser una temporada especialment dura. En aquell moment, estàvem passant per una tempesta però tampoc calia caure en la desil·lusió. Simplement, havíem d’obrir el paraigua i saber que demà tornaria a sortir el sol.

 

Petites degustacions

T’agrada el vi?

Sí.

Quin és el millor moment per prendre una copa de vi?

Per a mi no hi ha un millor moment, hi ha una millor companyia i sens dubte, és la meva dona.

Una cançó per degustar una copa de vi?
The time that never was” de Bruce Springsteen.

Un racó en el qual et perdries?

El Penedès.

En qui et reencarnaries?

En mi mateix amb l’experiència que tinc ara.

Què fas en el teu temps lliure?

Esport.

Un defecte i una virtut?

Impaciència i ganes d’aprendre.

Què volies ser de petit?

Esportista.

Què vols ser de gran?

Esportista.

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *