“Ens inspirem en la tradició per innovar”

0 No tags 0

Ens van obrir les portes del seu restaurant “Dos Cielos” a Barcelona situat a la planta 24 de l’Hotel Barcelona Meliá Sky. Vistes espectaculars al litoral barceloní i a la muntanya. Conversem amb Sergio i Javier Torres sobre el seus orígens, de les seves passions i de la seva tenacitat per fer realitat els seus somnis. Bessons, amics, socis i cuiners tan excel·lents com mediàtics.

Quins són els orígens gastronòmics dels germans Torres?

Sergio: Una àvia que es diu Catalina Bru García que viu a Linares, cuinera dels “señoritos”, i que fa una cuina tradicional però increïblement bona. Després de la guerra, ve a Barcelona per cuidar de nosaltres perquè els nostres pares treballen. Es fica a la cuina i revoluciona el menjar a casa. Es passava tot el matí buscant i comprant aliments i al migdia i a la nit feia màgia. Amb poc, feia uns plats espectaculars. Eren dues festes.

Dues festes al voltant d’una taula …

Javier: Exacte. En família. Ens encantava gaudir de la cuina asseguts a taula, tots junts.

I d’aquí va sortir la vostra vocació de ser cuiners …

S: És clar, la vèiem a ella tan feliç que pensàvem que això de ser cuiner hauria de molar … Quan vam complir 8 anys, vam asseure als nostres pares i els vam explicar que els hi volíem dir una cosa molt important: volíem ser cuiners. No ens van fer cas, però a partir d’aquell dia no vam parar d’insistir fins que un dia ens van apuntar a cuina.

És poc comú que dos germans es dediquin a la mateixa professió … Sempre heu anat de la mà?

S: Sí, però no només en el món de la gastronomia, en el món en general. En ser bessons, tenim una relació molt especial i propera. Som germans i amics. Des de sempre hem fet molta pinya i sempre li hem tret molt rendiment.

Quan vau decidir emprendre aquest camí junts?

J: Vam trigar. Viatjàrem molt per tot el món i quan vam veure que ja en teníem prou, vam decidir fer projectes junts. Vam estar 8 anys al Brasil i paral·lelament vam muntar Dos Cielos Barcelona.

Quin tipus de cuina us interessa?

S: La cuina de veritat. La que està feta amb amor, amb bon producte i amb bones intencions.

J: Que hi hagi darrere una persona que li posi sentiment i il·lusió.

S: Un producte de luxe no té perquè ser una cosa extraordinària, pot ser un bon tomàquet, molt simple, però que estigui fet amb amor. Cal fer simple el difícil. Fem una cuina molt amable basada en el record i la memòria.

Com us complementeu? Sou molt diferents?

J: És un caos organitzat. Tenim els nostres rols molt marcats però mai ho hem parlat. Un més un és dos. Sempre sumem.

Quin és el secret del vostre èxit?

S: La constància, el treball, la tenacitat, la tossuderia.

J: I especialment la il·lusió i la passió. El millor és que tot el que fem ho gaudim molt i ens ho passem molt bé.

S: La cuina és diversió.

És possible triomfar sense passió?

J: Impossible. Tampoc ens sentim triomfadors de res. Som molt feliços, privilegiats de poder fer el que ens agrada.

Quin és el plat que més us agrada fer?

J: M’agrada treballar la caça. Són plats molt tècnics, difícils, de vegades decebedors perquè no et surt tan bé com t’agradaria i no sempre et surt igual. Això em motiva.

S: A mi m’agrada la verdura. Aconseguir que d’una cosa tan simple i natural en pugui sortir alguna cosa excepcional és la meva major motivació.

Us esperàveu arribar a presentar un programa de TV?

J: Que va, mai a la vida. Va ser de rebot. Ens van proposar fer un programa pilot i va funcionar. D’aquí va néixer “Cocinados”. Ens va servir per viatjar per tot Espanya i conèixer molts productes, sabors i productors interessants.

M’imagino que us va servir per conèixer els millors productes per incorporar en la vostra cuina …

J: Exacte, perquè coneixíem els orígens. Vam aprendre molt i ens va servir per valorar el que costa tenir i fer bons productes.

I després … “Torres en la cocina” …

J: Sí. És una bona oportunitat de traslladar a la gent el que nosaltres pensem sobre la cuina. Està sent una experiència brutal i un repte diari. Ho donem tot.

Fa un temps vau donar el salt a Madrid. Què tal està sent l’experiència?

J: Una experiència brutal i no ens ho esperàvem. Per sort tenim un equip molt bo i podem disposar d’ells en els dos restaurants.

Quines diferències hi ha amb el restaurant de Barcelona?

J: Comparteixen la mateixa filosofia però cada un té la seva personalitat.

Hi ha algun dia a l’any en el qual no us veieu?

J: Algun dia sí, però si no ens veiem ens truquem. (Riuen)

Què feu en el vostre temps lliure?

S: Ens agrada molt anar amb bici i menjar.

Què us sembla el boom que ha experimentat la gastronomia en els darrers 5 o 6 anys?

J: Quan vàrem començar, ser cuiner no tenia l’estatus que té ara. La cuina i la gastronomia s’ha popularitzat.

Innovació o tradició?

J: Les dues. No hi ha innovació sense tradició. Ens inspirem en la tradició per innovar.

Quins projectes teniu a la vista?

J: Hi ha projectes molt interessants en marxa però ara la nostra prioritat és Dos Cielos Barcelona i Madrid. 😉

 

Petites degustacions

Millor moment per prendre una copa de vi.

S: Ara.

J: Qualsevol moment és bo.

Una cançó per degustar un vi.

S: “Que hace una mujer como tu en un sitio como este” dels Burning. (Https://youtu.be/6ssGfaPrORE)

J: No en puc escollir una.

Un racó en el qual us perdríeu.

S: A casa meva

J: Comparteixo la mateixa resposta.

Què feu en el vostre temps lliure.

Els dos: Anar en bici.

Un defecte i una virtut.

Els dos: Com a defecte, el meu germà és molt pesat i com a virtut, és un bon xaval. (Riuen)

Què volíeu ser de petit?

S: Bomber.

J: Alguna cosa relacionada amb l’art.

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *