Escala 1: JAPÓ

0 No tags 1

Iniciem la nostra particular volta al món entre vinyes recorrent el Japó més vinícola, contemporani i ancestral per conèixer la seva actual relació amb el món del vi tan desconeguda com sòlida.

Japó va ser el primer país asiàtic en iniciar la indústria del vi l’any 1874. Avui en dia compta amb més de 8000 sommeliers.

Malgrat tot, viticultura

Podria semblar que Japó ho té tot a favor per ser una gran potencia del sector. Però realment no és així. Les condicions geogràfiques i climàtiques fan del país una mena de jardí de l’edèn ideat per albergar tot el que sigui refinament i elegància natural. A excepció de la vinya, que ve limitant el seu cultiu a zones molt particulars del país ja que l’escassa i valuosa terra cultivable es destina majoritàriament a la necessària producció d’arròs.

Orígens: Entre budistes i emperadors

Es té constància que en la cort de Nara durant el segle VIII es cultivava la vinya i que els monjos budistes van iniciar l’expansió per tot el país. Tot i així, la indústria del vi, entesa d’una manera contemporània data del 1874. I és que, coses de la cort, a voltant del 1870 el govern de l’època va enviar a Europa a diferents investigadors amb l’objectiu d’estudiar mètodes de cultiu i tornar amb noves vinyes per a la seva adaptació a les difícils condicions de l’imperi.

Varietats, tendències i producció de vi

Japó compta actualment amb 20.000 ha de vinyes en tot el país. Aquest factor es veu relativitzat quan observem que molts dels més importants elaboradors del país compten, com a molt, amb dos o tres hectàrees en propietat i la majoria al centre. D’aquí que el volum d’importacions de vi i most sigui elevat (tres quartes parts del vi embotellat) per arribar a una producció de 850.000 hectolitres de vi anuals.

  • Les condicions per al cultiu de la vinya varien de forma substancial, ja que les illes que conformen el Japó s’estenen des dels 24 als 46 graus de la latitud nord.
  • Actualment s’elabora vi en 36 de les 47 prefectures, destacant aquelles ubicades en zones centrals i amb baixes taxes de precipitacions de pluja anuals, com ara Yamanashi (ubicació del Mont Fuji), Nagano, Hokkaido i Yamagata.
  • Les principals varietats cultivades són les autòctones Koshu y Kyoto; els resistents ceps americans Delaware i Niagara; així com les internacionals i camaleòniques cabernet sauvignon, merlot i chardonnay; i altres varietats minoritàries.
  • Koshu és una raresa oriental. Estem davant d’una bella desconeguda que en els seus orígens s’utilitzava només per a la producció de raïm de taula. Es tracta d’una varietat rosada amb la qual s’elaboren vins blancs solvents, delicats i equilibrats. De totes maneres, a vegades necessita que se li afegeixin sucres per a la seva exitosa comercialització. És una acompanyant habitual del sushi.

Tendències en femení: elles manen

Pel que fa als consumidors, un estudi del 2014 al·ludit per la Cambra de Comerç Hispano Japonesa ofereix els següents resultats sobre les tendències de consum a Japó:

  • El 58% dels consumidors prefereixen comprar el vi en els supermercats que prendre’l als bars, com era tradicional.
  • Quasi la meitat de la població adulta japonesa consumeix vi almenys un cop per setmana.
  • El 54% dels consumidors japonesos consideren important o molt important el país d’origen a l’hora d’escollir un vi. Aquest és un factor positiu pels vins espanyols.
  • Les principals importacions japoneses per volum, durant el 2015 vénen de Xile, França, Itàlia i Espanya en el quart lloc.
  • Les dones conformen el percentatge més gran de consumidors i compradors de vi: el 55%.

Com a mostra, l’enòloga Tanabe Yumi, que dirigeix des de fa més de 20 anys la seva pròpia escola d’enologia i ha transmès els seus coneixements a 10.000 sommeliers. A més, és presidenta del “Sakura” Japan Women’s Wine Awards, un concurs format i participat únicament per dones amb l’objectiu de donar visibilitat al seu saber fer en el sector.

Dades curioses que has de saber sobre la taula japonesa

  • Kanpai: Significa “salut”. Es tradueix literalment com “acabar completament el vas”. S’ha d’esperar que algú la pronunciï aquesta paraula per començar a beure. Però no et preocupis. No és necessari que t’acabis la copa a no ser que algú comenci a cantar “Ikki, Ikki!”
  • Servir-se beguda es considera groller. En situacions semiformals i formals, normalment tendim a servir als altres i no a un mateix. En el cas de recepcions o esdeveniments de negocis, les persones amb un rang més baix han de servir als que tenen un rang més alt. Inclús en les empreses més tradicionals, les dones són les que han de servir als homes.
  • Menjar en públic és negligent: Menjar o beure en espais públics com ara el carrer o el tren està molt mal vist i es considera de molt mala educació. Hi ha excepcions molt terrenals…com menjar un gelat!
  • No a les propines. És considerat de mala educació o denigrant. El japonès és orgullós i li pot provocar confusió al cambrer, ja que sempre intentarà retornar-li al client. En el cas d’estar molt satisfet amb el servei s’aconsella deixar un petit obsequi.

Ja per acabar, si t’estàs plantejant un viatge al país del sol naixent i necessites algunes referències que parlin de tu, pren nota:

Què beure al Japó si ets…

  • Tradicional: Dos dels koshus més admirats del país estan fets amb Grace i Arugabranca. Aconsegueix-los.
  • Sibarita: El merlot de Domaine Sogga va molt buscat i si el trobes, et faran pagar un ull de la cara.
  • Expert: El Pinot Noir de Takahiko elaborat amb raïm procedent de Hokkaido és un dels vins més complexos i delicats del país.
  • Curiós: En el sud del Japó, a Kyushu, s’elabora un rosat lleuger i golós elaborat amb la varietat Campbell Early.

Rafa Moreno

Fonts:

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *