“Jean Leon era un visionari. Era capaç d’imaginar-se quelcom i fer-ho realitat”

0 No tags 1

Moncho Neira va arribar a Barcelona amb la majoria d’edat acabada d’estrenar. Venia de Galícia amb una maleta buida, però plena de somnis per complir. A poc a poc, amb el temps, amb esforç, dedicació i perseverança va aconseguir fer-se un nom dins el panorama gastronòmic de la ciutat comtal. Una història de superació, de lideratge y determinació molt similar a la de Jean Leon. Es coneixien. Eren amics i tenien moltes coses en comú.


Quina relació tenia amb Jean Leon?

Amb Jean Leon ens unia una gran amistat des de fa molts anys.

Recorda com es van conèixer?

La veritat, intento fer memòria i no aconsegueixo recordar-ho. Ara mateix no t’ho sabria dir. Són aquelles relacions de tant de temps que passen a ser amistats de tota la vida i no recordes el primer moment que ens va unir.

Què va pensar el primer dia que es van conèixer?

El primer que va venir al cap era que es tractava d’una persona molt amigable i propera. Però el que més em va sorprendre va ser que el veia molt americanitzat.

Seria capaç de definir-lo amb una paraula?

Sí, Jean Leon era molt valent.

Quina relació personal tenia amb ell?

Era el meu amic. Va ser una persona que em va influenciar i em va recolzar en el moment que vaig obrir el meu primer restaurant Moncho’s Barcelona a EEUU. Sempre em va empènyer perquè sortís de la meva zona de confort, que era el Botafumeiro, i explorés nous horitzons. Jean Leon ha sigut una persona molt important a la meva vida.

Li explicava els seus plans de futur?

Vam compartir grans moments. Els dos érem molt emprenedors i no paràvem de compartir idees o descobriments dels nostres viatges.

Vau fer negocis?

Vam estar a punt d’obrir un restaurant a Tailàndia, però els problemes de salut que en aquell moment l’afectaven, ho va fer impossible. Sempre ens hem donat suport mútuament. A les cartes dels meus restaurants sempre hi haurà Jean Leon. És una manera de tenir-lo present i honorar-lo.

Què opina del llegat que ha deixat?

Era un visionari. Tenia olfacte pels negocis i era molt esplèndid donant consells. M’encanta la perseverança que tenia per aconseguir els seus somnis. Ha deixat el seu nom per a l’eternitat.

Com definiria el seu estil de vida?

Era un home que sabia gaudir de la vida.

¿Era sibarita?

Moltíssim! Per això m’agradava tenir-lo a la meva taula, entre altres coses, perquè era un gran gastrònom.

Li va explicar algun secret inconfessable?

Sí, molts. Però com a bon amic, es quedaran sempre amb mi.

El visitava sovint al seu restaurant?

Sí, quan estava per Barcelona dinàvem junts en algun restaurant. És més, conservo el record d’haver inaugurat un dels meus restaurants “El Tinglado” exclusivament per ell. Va ser un 23 de juny (Sant Joan) i l’endemà vam obrir les portes al públic.

Què és el que més li agradava del Botafumeiro?

L’ambient i que se sentia sempre com a casa.

Per què creu que va aconseguir tot el que es va proposar?

Perquè era un visionari. D’aquelles persones que poden imaginar-se alguna cosa i no parar fins a convertir-ho en realitat.

Era igual de perfeccionista que vostè?

Sí, suposo que era una de les coses que teníem en comú i que va fer que tinguéssim una gran amistat.

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *