“Si expliqués a una pel·lícula de ficció les històries d’un documental, ningú les creuria “

0 No tags 0

Loris Omedes (Barcelona, ​​1964) va iniciar la seva trajectòria al camp audiovisual mitjançant els efectes especials. Des de 1982 fins 1992 va crear i dirigir el departament d ‘efectes especials de l’empresa Amalgama. Un treball que el va portar a coordinar els efectes especials de les Cerimònies d’Obertura i Clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92. Uns anys abans, el 1989, va fundar la productora Bausan Films, amb l’objectiu de realitzar produccions audiovisuals de qualitat destinades al cinema, televisió, publicitat i Internet. Des de “Balseros”, llargmetratge documental nominat a l’OSCAR 2004, fins a “Cerca de tu casa”, guanyadora de 1 premi Goya, 1 premi Gaudí i diversos premis internacionals, Bausan Films s’ha anat consolidant com una de les empreses més destacades del sector.

Com vas arribar al Cinema?

Ho vaig fer a través dels efectes especials. A la dècada dels 80 feia les pluges, explosions, etc, de moltes de les pel·lícules catalanes i espanyoles del moment.

Del cinema al món de l’olimpisme…

Exacte, al 92 em van encarregar la coordinació dels efectes especials de les cerimònies dels Jocs de Barcelona. Vaig coordinar tota la pirotècnia, els globus d’heli, els focs de Comediants i la fletxa que va encendre el peveter.

La veritat és que va ser una cerimònia de pel·lícula …

Va ser espectacular. Recordo que despenjava el telèfon i parlava amb el responsable del tràfic aeri de Barcelona perquè desviés els avions en el moment que havia de sortir el Cobi. Fou un muntatge increïble.

Malgrat això, vas tornar al món del cinema però d’una altra manera …

Sí, després de la cerimònia dels Jocs, no em venia de gust tornar a fer pluges i explosions per a pel·lícules espanyoles. Preferia decidir quines idees, quins llibres, quines notícies o quins guions eren susceptibles de convertir-se en obres audiovisuals. Era molt més seductor intel·lectualment.

Què és el que més et sedueix del Setè Art?

El cinema és una barreja entre art i indústria. Un productor produeix per la necessitat imperiosa d’explicar una història per fer diners o per donar veu als que no la tenen. Si mirem enrere i analitzem la meva bio-filmografia podem veure que en el meu cas ho faig per donar veu als qui no la tenen.

Exacte, els teus treballs acostumen a tenir contingut social. Vas fundar Bausan Films al 1989 amb aquest objectiu?

No sóc un Robin Hood de l’audiovisual que ajuda als més necessitats. Produeixo les històries que m’enamoren. Ha estat mirant enrere que m’he adonat que quasi sempre m’estic comprometent amb la societat. Vull aportar el meu gra de sorra per fer-la una mica millor.

En aquests prop de 30 anys col·lecciones Goyas i infinitat de premis … Quin és el secret de l’èxit?

La passió i el compromís.

Amb quin format et sents més còmode? Els documentals t’han portat als Oscars i als Goya…

Em sento còmode amb la ficció i el documental. El que passa és que el documental, com a plasmador de la realitat, és més potent i salvatge que qualsevol ficció. Les històries que retrates en un documental, si les expliqués a una pel·lícula de ficció, ningú se les creuria. En canvi, la ficció et dóna la llibertat d’imaginar mons i històries per explicar contes, que a més poden acabar bé.

De quines produccions et sents més orgullós?

De l’última producció, sempre. De tota manera, em sento orgullós de totes elles fins i tot després dels anys quan les reviso. Algunes t’han donat més èxit i altres igual t’han donat més diners. L’èxit no sempre és sinònim de diners. Hi ha altres maneres de mesurar-lo.

El teu últim projecte, “Cerca de tu casa” ha tingut molta repercussió en els mitjans gràcies als Goya. És un drama musical que explica un problema molt comú a la societat actual … Explica’ns com va sorgir la idea i per què vas decidir comptar amb Sílvia Pérez Cruz.

L’any 2013, l’Eduard Cortés em va explicar una idea. Estava convençut que m’agradaria. Jo no la volia escoltar perquè amb la crisi que estàvem vivint, creia que no era el moment i al mateix temps tenia por de que m’agradés. Em va proposar fer una pel·lícula sobre els desnonaments, musical i protagonitzada per Silvia Pérez Cruz encara que fos amb un mòbil.

I no et vas poder negar

Em va agradar la idea, em va agradar el contingut i em va agradar el compromís. A més, m’apassionava la Silvia i ens hi vam llançar a fer-ho.

M’imagino que reps contínuament propostes de guions …

Rebo infinitat de guions, pelis, idees. Pràcticament una a la setmana.

Quantes s’acaben convertint en realitat?

A veure, Bausan Films no és una xurreria audiovisual. A cada projecte ens hi comprometem i hi posem el cor. Si calculem, ens surt un documental a l’any i una pel·lícula de ficció cada tres.

Alguna vegada has pensat que allò que estaves produint seria un èxit i al final no ho ha estat …

Moltes vegades. L’èxit és relatiu. Depèn de la promoció del projecte, de la seva explotació i del pressupost que tinguis destinat per a publicitat.

L’èxit es mesura segons els premis a què et nominen?

L’èxit és aconseguir fer un documental i acabar-lo. El segon èxit és que ho vegi la màxima quantitat de persones possible. Per a això és important tenir el suport de premis i nominacions a festivals internacionals. Els premis dels festivals són un reconeixement de la teva professió i el premi que el vegi molta gent és un reconeixement del públic.

També heu produït el documental 3055 sobre Jean Leon. Què és el que més et va sorprendre de la personalitat de Jean Leon?

Em va seduir la història de Ceferino Carrión perquè era una persona que perseguia un somni. Va superar totes les adversitats i va aconseguir triomfar a l’altra punta del món.

Hi ha alguna anècdota que recordis?

El dia que vam entrevistar a Paul Newman jo estava molt nerviós i em vaig deixar una de les fulles on tenia apuntades totes la preguntes. A més, la meva dona em va obligar a fer-me una foto amb ell. Tota la meva imatge de serietat va quedar per terra.

Quins projectes teniu a mitjà i curt termini?

Estic preparant una pel·lícula de ficció i dos documentals. També tinc al cap la idea d’anar a viure al camp (riu).

 

Petites degustacions

T’agrada el vi?

Sí, molt.

Quin és el millor moment per prendre una copa de vi?

Menjant i sopant.

Una cançó per degustar un bon vi.

La música d’una bona conversa.

Un racó en el qual et perdries.

L’Empordà o Austràlia.

En qui et reencarnaries?

En un nadó.

Què t’agrada fer en el teu temps lliure?

Estar amb la família, cuinar, fer esport i llegir.

Un defecte i una virtut.

L’ansietat i la determinació.

Què volies ser de petit?

Astronauta.

I de gran?

Enginyer industrial.

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *