United States of Wineland

0 No tags 0

Els Estats Units són, tot i la seva relativa joventut en l’”univers vi”, el quart productor mundial només per darrere de països tant representatius com França, Itàlia i Espanya, i el primer en termes de consum de vi (amb 339,5 milions de caixes de 12 botelles l’any 2015. Una xifra que s’espera que creixi un 2,1% fins al 2019, el major creixement previst de qualsevol dels 10 mercats més importants). Així que creiem que paga la pena realitzar un breu viatge pel seu passat i aprofundir en la seva cultura de consum, per descobrir les tendències de futur, que de ben segur repercutiran d’una manera o altra en el sector del vell continent.

Si bé l’elaboració més o menys homogeneïtzada de vins als EEUU es remunta a escassos tres cents anys enrere, a dia d’avui, el seu estatus com a segona potencia productora darrere la vella Europa sembla inevitable. Amb unes dades a tenir en compte, com són els 25 milions de hl. de vi procedent de 400.000 hectàrees de vinyes, els més de 30 milions de hl. de consum intern, a més de les seves exportacions i importacions, que creixen de manera accelerada.

Inicis accidentals, desenvolupament imparable

En el segle XV els primers colons europeus en assentar-se en el territori americà procedents de França (protestants francesos ubicats a l’actual Florida) elaboraven vi servint-se de les abundants espècies locals de vitis de l’indret, sent les varietats de vitis labrusca les més utilitzades. Es tractava de varietats excessivament tosques que donaven com a resultat vins intensos, forts i amb un caràcter animal exagerat, o com diria Jancis Robinson, “Vinos zorrunos.”

Es va intentar introduir les varietats europees… però no es van consolidar. De fet. Morien. Ningú en coneixia les causes d’aquesta nova frustració per als viticultors. De totes maneres, ells no es van rendir en els segles posteriors. Van provar diferents varietats i mètodes de cultiu, però no en funcionava cap. La terra era una moqueta sense fi de fil·loxera i només les varietats autòctones es mantenien immunes.

No sabem quan i com, però a causa de la coexistència, els ceps americans i europeus van mesclar els seus gens en algun moment. Un fet que va provocar que apareguessin híbrids accidentals que es podien utilitzar com a matèria primera per elaborar vins més accessibles i amb una aroma molt forta. Així, Alexander, Norton, Delaware, Catawba i Isabella van ser les primeres varietats autòctones aptes per a la producció de vi amb l’objectiu de de la comercialització.

Tot en ordre fins a l’entrada en vigor de la llei seca als anys 20 del s.XX que va fer que l’expansió del sector quedés parada i l’elaboració de vi quedés relegada a finalitats litúrgiques. L’auto abastiment de vi a casa es va convertir en una pràctica comuna, afegint llevat al most amb l’objectiu d’arrencar i completar el que, amb total seguretat, seria una insalubre i mal feta fermentació.

Avui, gràcies a la seva enorme extensió geogràfica influïda per diferents climes i meso climes, els Estats Units són un “hort” on les varietats internacionals arrelen sanes i productives i on la quasi totalitat dels seus estats elaboren algun tipus de vi. L’estat de Califòrnia encapçala el ranking en l’àmbit de producció amb prop del 90% del total del país, y algunes de les varietats més dominants conm la zinfadel –amb la que s’elaboren rosats pàlids o “blush” rosé- cabernet sauvignon, pinot noir, cabernet franc, garnatxa tinta, syrah, gamay i merlot, en tintes. I les blanques chardonnay, sauvignon blanc, rielsing, semillon, chenin blanc o colombard, entre d’altres de fora com l’albarinyo.

Tendèncias de consum: ¿Millenials o… Villennials?

El mercat americà és relativament jove i el vi hi juga un paper poc rellevant en la seva dieta. El vi està concebut com una beguda vinculada a moments socials de certa excepcionalitat.

Ara bé, aquesta tendència està canviant a passes de gegant i avui tant joves com adults integren el vi en les seves rutines i actes socials. Utilitzen amb freqüència la tecnologia per adquirir coneixement i descobrir noves referències, sabors i formats.

Segons l’últim informe del Wine Market Council (WMC), els Millennials van beure el 42% de tot el vi consumit als EEUU l’any 2015. Aquesta generació, compresa entre els 21 i els 38 anys, es avui en dia el grup demogràfic més gran als EEUU des del punt de vista del consum de vi. L’any 2015 van superar a la generació dels Baby Boomers (51-69 anys) amb el 34%. La Generació X (39-50 anys) va quedar relegada a la tercera posició amb només un 18%.

L’estudi demostrava que les dones tenen un paper molt rellevant en el consum de vi als EEUU amb un 57% del total consumit en el país americà. A més, un gran percentatge de les dones (38%) es decantava pels vins ecològics a l’hora d’escollir un vi o un altre.

Un altre estudi, en aquest cas portat a terme pel gegant americà Gallo, sobre les tendències de consum entre els Millennials vs Baby Boomers mitjançant una enquesta a 1.001 persones constata que:

  • El 66% dels joves consumidors de vi estarien disposats a consumir-lo mesclant-lo amb suc de fruites.
  • Un 51% ho veuen ideal com a base per a la cocteleria.
  • El 48% el contemplen com a ingredient per combinats de soda i altres còctels.
  • Un 46% està disposat a incloure gel a la seva copa de vi.
  • El 27% el consumeix ocasionalment amb una canya.
  • Les varietats més populars entres els menors de quaranta són: merlot, cabernet sauvignon, chardonnay, pinot noir i pinot grigio.
  • El 58% donen importància i busquen comoditat a l’envàs, de manera que formats com el bag in box, el tap de rosca o la botella de 18,7 cl són àmpliament acceptats.

És divertit veure com els enquestats, al ser preguntats sobre quin tipus de winelovers s’ubicarien, respondrien el següent:

  • El 35% es denomina aventurer.
  • El 25% com
  • Un 20% de t
  • 3% d’esnobs.
  • 3% que van reconèixer ser uns impostors.
  • El 3% restant no es pronunciava.

En definitiva, el pes de la tradició als EEUU incideix molt menys que en els països productors de la vella. D’aquesta manera, el sector s’obre a diferents i múltiples possibilitats sense prejudicis, atenent les necessitats dels joves consumidors i considerant els seus hàbits de vida per fer del vi quelcom propi.

 

Estarem atents!

Un article de Rafa Moreno.

Fonts:

Atlas Mundial del Vino, Jancis Robinson, Hugh Johnson. Ed. Blume

El Mundo del Vino. Ed. Larousse

Gallo Wine Trends (Estudio)

FAO

WCM (Wine Market Council)- Estudio

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *