Vi, paisatge i territori: A la recerca d’una economia humanista

0 No tags 0

El context soci econòmic actual suposa una oportunitat per replantejar-nos els actuals paradigmes de creixement econòmic. Centrats en la indústria del vi, la incidència dels efectes del canvi climàtic i un sistema econòmic i de valors globalitzat ens obliguen fer un exercici d’introspecció i ens situen en un punt d’inflexió, condició cíclica inherent a totes les crisis.

La recuperació econòmica actual ens proporciona una magnífica oportunitat per créixer de manera sostenible mitjançant la inclusió del fet vinícola i rural com a fonaments d’un nou model de desenvolupament econòmic, cohesionador del territori i amb un rerefons “humanista” que ens reconciliï amb el nostre entorn, para des de l’arrelament local, projectar-se al món en vertical i sense complexos.

Les tendències de consum actuals semblen indicar que el moment és ara o mai. La creixent (i mai suficient) preocupació pel medi ambient; una major consciència social i una sort d’arqueologia de l’artesanal vinculada a l’emocional, busquen aferrar-se en la noblesa d’un passat nu, desproveït d’artifici i superficialitat.

La importancia del vi i l’entorn rural

El sector vinícola sembla fonamental per dinamitzar els entorns rurals, despoblats i aban-donats. Una “re-habitació” que porta amb si la recuperació d’antigues pràctiques respectuoses amb el seu entorn natural.

Les conseqüències de l’abandonament dels mitjans rurals a llarg termini s’acaben pagant. Els recents incendis de magnituds mai vistes a Portugal ratifiquen aquesta afirmació tan severa. Sense l’acció de l’ésser humà, la vegetació creix salvatge; una vegetació amb marcat caràcter piròtic que al no tenir tallafocs, marges i camins; un paisatge “humà”; avança sense control.

Per això hem de recuperar en la mesura del possible tot el patrimoni de la vinya, un patrimoni arquitectònic en forma de cabanes de pedra seca, pous, rases i mines; abeuradors, basses i senders, escales i terrasses de vinyes impossibles; la delimitació de parcel·les, l’observació de les pendents dels turons per guanyar terreny cultivable… tots ells exemples d’una enginyeria del sentit comú, heroica i sàvia, testimoni bell i perdurable d’un passat que sembla marcar el camí. L’ahir era avui i no hi ha lloc per al demà.

La conservació del fet rural revaloritza i reforça al seu torn la identitat de tot el seu esdevenir, una valor afegit intangible en cadascun dels vins que elaborem. El paisatge en una copa. El terroir, de nou com a factor identitari.

La inactivitat econòmica derivada de la crisi ha beneficiat al paisatge, que ha ha respirat després del boom expansiu de polígons i indústries vàries. Com deia anteriorment, hem d’aprofitar aquesta conjuntura per repensar el nostre model de creixement. Però com fer-ho?

L’enoturisme com altaveu

El desenvolupament de l’enoturisme juga un paper fonamental en la sostenibilitat i cohesió del territori-riu i resulta un perfecte altaveu per pregonar aquest nou paradigma de dinamisme econòmic i social basat en la protecció i adaptació al medi ambient i les noves regles del joc climàtiques i econòmiques.

La periodista i sommelier Ruth Troyano, especialista en paisatge i territori, ho resumeix a la perfecció:

El paisatge reuneix valors naturals i ecològics, estètics, històrics, d’ús social, simbòlics i espirituals. Ens commou que hi hagi enòlegs que vinifiquen a més de 1.000 metres d’altura en cups de pedra construïts per monjos del segle XII, ens captiva com per les vinyes del Baix Penedès es creua l’antiga Via Avgvsta romana; i que una antiga construcció de pedra en sec sigui el recer natural d’un vinagre que envelleix en bótes de roure amb soleres de més de 20 anys.

Avui, el sector del vi s’ha conjurat per defensar la seva herència cultural i paisatgística, i ho fa estenent la mà als diferents agents socials que defensen el territori. Així, diferents iniciatives a nivell estatal, com el VI Congrés d’Art, Paisatge Vinícola i Enoturisme, celebrat el passat mes de juny al Penedès, busquen els suports institucionals i el compromís dels que avui tenim la fortuna de formar part del fet vinícola per defensar i pregonar un futur millor.

D’entre les principals conclusions del congrés destaquen:

  • L’enoturisme com a desenvolupament integral, humà, econòmic i territorial. Un altaveu per potenciar projectes culturals que mostren i enriqueixen el nostre paisatge vinícola.
  • Gestionar i regular el territori atenent a la diversitat de perfils professionals i humans que conté, involucrant a les administracions locals i autonòmiques.
  • Considerar que un vi o un cava d’excel·lència només pot provenir d’un paisatge d’excel·lència.

Potser no puguem salvar el món, però sí retornar-li part de la dignitat robada. La terra, la nostra terra, ens ofereix l’oportunitat. Sempre ho va fer. A la nostra mà està no abusar de la seva confiança i equilibrar les forces. Siguem humils, siguem respectuosos, mirem i lloem a un passat que ens marca el camí, que sempre va estar aquí, pacient i esperant. Beguem i visquem bé.

Rafa Moreno

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *